Estem acostumats, i cada vegada més, a anar al ritme mental i elèctric, que és molt ràpid, i tot sovint oblidem que el cos té el seu propi ritme, més lent i pausat. La societat tecnològica ens arrossega a la immediatesa, i aquest flux ràpid mental ens porta a desconnectar-nos més fàcilment del cos. En conseqüència, no som conscients del cúmul de tensions que generem.
A més a més, hem perdut la paciència, i al voler les coses ja, no donem el temps necessari que el cos requereix per afluixar-se. De fet, està demostrat que un ritme mental accelerat comporta una tensió física mantinguda que genera més capes de tensió que actuen com a faixes comprimint els espais interns de certes zones del cos, dificultant la lliure circulació de la sang i empitjorant el metabolisme cel·lular i tissular. Quan aquesta situació es cronifica, l’estat d’òrgans i vísceres internes es pot veure afectat.
El cos parla a través de símptomes, que són senyals interns que alguna cosa no funciona bé, però en comptes de parar i escoltar-ho, tot sovint ens mediquem massa ràpid, i encara que de vegades sigui necessari, acostumem a fer-ne un abús. Per altra banda, també trobem qui aguanta i s’acostuma al dolor, normalitzant-ho i generant així aquestes capes de tensió, que normalment no solen tenir una única causa. Quan amb aquesta tensió de base se li suma una petita sobrecàrrega, pot desencadenar un quadre simptomàtic, més o menys important, que actuarà com a detonant, sent aparentment aquesta última sobrecarrega el motiu de consulta.
Nosaltres ho anomenem la punta de l’iceberg o la gota que veça el gas.
Exemples:
1. T’he jups per agafar alguna cosa de terra i ja no pots aixecar-te sense dolor.
2. Neteges els vidres del cotxe i se’t queda l’espatlla adolorida.
3. Te’n vas a dormir amb una petita preocupació i t’aixeques amb una migranya important.
I com aquests exemples, molts més. Són la mostra que una petita sobrecàrrega acaba manifestant una lesió desproporcionada. Davant d’aquesta situació, volem l’efecte vareta màgica.
I passem per alt tot el que ens ha portat a aquesta experiència. No cal ser conscient de tot l’origen de la tensió, però sí que ens ajuda a ser pacients amb nosaltres i mirar-nos amb ulls amorosos, ja que el cos s’expressa així. I si no la tenim i aprenem dels avisos, els símptomes s’agreugen i la vida ens acaba parant sí o sí.
Encara que no ens ho sembli, el cos té una gran capacitat d’aguantar, de contenir. I justament per això no en som conscients i arribem sempre al límit. Per altra banda, la part positiva i esperançadora és que el cos per si sol té una gran capacitat d’autocura, sempre que no haguem cremat tots els seus recursos interns.
Per això us animem a redescobrir aquesta capacitat innata, incorporant en el nostre dia a dia petits moments de parada i de descàrrega.
Fisioteràpia i teràpies energètiques per cuidar-te des de la consciència i el respecte.
© 2026 Fisioenergetika. Tots els drets reservats.
