La importància de parar. Les nostres rutines diàries ens porten a estar extremadament actius o hiperactius. Mental i de vegades també físicament.
Ens hem acostumat a tenir la tensió mental multifocal. Estem constantment pensant i actuant. Aquest excés d’acció o ritme massa accelerat ens porta a somatitzar diversos desequilibris perquè no respectem el descans que necessita el cos-ment per regenerar-se.
El cos, fisiològicament i de manera natural, regula aquest excés d’activitat gràcies a la funció del sistema nerviós parasimpàtic, que s’encarrega específicament del procés de la digestió i del dormir, regenerant i conservant els recursos en el cos. Quan es manté en el temps aquesta situació d’hiperactivitat, arriba un moment en què poden aparèixer diversos símptomes de desequilibri en el cos, com insomni, digestió pesada o acidesa, cefalees, ansietat, taquicàrdia, tensions, dolors musculars, etc. En aquest precís moment, el cos ja ens dóna senyals de que necessita parar i ser atès.
I quin és el problema? Que creient que no podem parar, tot sovint, paliem els símptomes i seguim endavant fent que el cos, cada vegada més, necessiti enviar-nos senyals més intensos. D’aquí la necessitat de parar per restablir l’equilibri ment-cos, per retrobar l’estat de salut i benestar. I què és parar? Parar és un estat, més o menys mantingut en el temps, en què reconeixem com estem tant física com mentalment.
Al portar un ritme accelerat, quan parem, ens fem conscients d’aquesta acceleració perquè la ment segueix amb la inèrcia de l’activitat. Quan ho fem conscient, podem utilitzar una sèrie de recursos per ajudar-nos a desaccelerar-nos.

Per tant, parar és adonar-se d’aquest ritme ràpid en el que vivim. És una presa de consciència de com estem per començar el camí de la recuperació i de l’equilibri de la nostra salut. I com fer-ho? És imprescindible trobar la motivació per fer-ho.
Un bon motiu. Es tracta de dirigir el focus d’atenció no cap a l’exterior, entorn, família, feina, sinó cap al nostre interior. Per això es recomana trobar un moment de silenci i de no activitat per facilitar aquest estat que ens porti a l’autoobservació i al sentir.
I quant temps necessitem per parar? Depèn de l’experiència, les possibilitats de cadascú. Però estem parlant que parar podem fer-ho en un minut. Quan parem, el cos ràpidament aprofita per desaccelerar-se.
Feu-ne la prova. La dificultat que podem trobar és que no tenim costum de sentir-nos. Però descobrirem que, si ho permetem sense judici, el cos s’anirà destensant.
Imagineu-vos els beneficis de parar. Podríem dir que parar és invertir en salut. I és gratis!
Per facilitar-vos la pràctica us ajuntem un àudio:

© 2026 Fisioenergetika. Tots els drets reservats.
